Amb motiu del Dia contra la violència de gènere estem treballant-hi en l'assignatura d'Ètica. Vos deixe uns quants vídeos que he trobat i que poden ser interessants.
diumenge, 29 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
Vicént Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta valencià del segle XX i dels més reconeguts en la seva llengua. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.
Obres
Vicent Andrés Estellés té una obra diversa i molt extensa. Encara que n'és més coneguda la poesia, també escrigué novel·les, obres de teatre, guions de cinema i unes memòries. Els temes centrals de la seua obra són la mort i el sexe, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. Tota la seua obra és difícil de catalogar, ja que algunes obres les reelaborava a partir de llibres o anotacions privades, com els Manuscrits de Burjassot, Cançoner o Mural del País Valencià, dels quals només en publicava fragments o aquells poemes que considerava més adients.
Les primeres publicacions són Ciutat a cau d'orella (1953) , La nit (1956), Donzell amarg (1958), i L'amant de tota la vida (1966), que només són un menut recull de tot el que havia escrit fins a eixe moment.
A partir dels anys setanta, publica amb més freqüentment i rep nombrosos premis. Publica Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventari clement (1971). El 1971 publicà dues obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seua obra més coneguda.
A partir d'aquest moment comença a ser reconegut i es publica la seva obra completa, que inclou Recomane tenebres (1972), Les pedres de l'àmfora (1974), Manual de conformitats (1977), Balanç de Mar (1978), Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset (1979), Cant temporal (1980), Les homilies d'Organyà (1981) amb -de nou- Coral romput, Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d'Isabel (1990).
De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostre temps (1978) i les seves memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).
Ací esta un poema de Vicént Andrés Estellés, M'aclame a tu, contat per Ovidi montllor
dimarts, 24 de novembre del 2009
Obrint Pas 
dimecres, 18 de novembre del 2009
Les veus de Panamo
És una pel·lícula molt interessant que han retransmès per TV3 durant dos dies d'emissió, que va ocupar 188 minuts de la graella del dilluns 16 i del dimarts 17. Tracta de la guerra civil. Vos deixe aquest vídeo."Les veus del Panamo", la sèrie de TV3 basada en la novel·la homònima de Jaume Cabré, ha tingut una quota total del 21,3% i una audiència mitjana de 667.000 espectadors, al llarg dels dos capítols. A més, la sèrie va despertar l'interès de bona part dels espectadors, ja que 1.917.000 persones van seguir la trama.
Podeu trobar els vídeos complets en tv3: 1r capítol i 2n capítol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)